Autodidàctes de les Noves Tecnologies

Cal reflexionar que el que pot saber un de Noves Tecnologies no únicament s'ha ensenyat a l'aula, moltes coses del que saben els joves sobre aquestes ho aprenen sols, o bé investigant a casa, o bé un amic explica el que sap... De vegades hi han programes dels quals no es coneixen totes les aplicacions ni tot allò que es podria fer amb ells a causa de que s'ha aprés a fent-lo funcionar investigant autodidàcticament sense el suport d'algú especialitzat en el tema o bé que sapiga com funciona.
Un estudi elaborat pel Centre Nacional d’Informació i Comunicació Educativa (CNICE) posa de manifest que els més joves aprenen a utilitzar les noves tecnologies al marge de les escoles i instituts. Així, majoritàriament o bé són autodidactes (el 33% dels alumnes a partir de tercer d’ESO han après sols a utilitzar-les) o bé són guiats per les famílies (el major percentatge des de primària fins a segon d’ESO). La incidència del professorat en l’aprenentatge de les noves tecnologies és minoritària, i només arriba a un 27% de l’alumnat quan es tracta dels primers anys de l’ensenyament primari.
Aquestes proporcions palesen que l’ensenyament no s’ha adaptat amb prou rapidesa a la implantació de les noves tecnologies. Cal un canvi en aquest sentit que reconegui la importància que té avui dia dominar les diferents aplicacions informàtiques i Internet.

Edublocs

Quan vam començar l'assignatura de ntae el professor ens va dir que haviem de crear i seguir un blog on possesim comentaris relacionats amb l'educació. Com ja fa temps que segueixo aquest blog en aquesta actualització parlaré dels edublocs.
Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament texts o artícles d'un o varis autors , apareixent primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de publicar el que creu convenient.
En canvi es considera i s'anomena edubloc a un weblog que s'utilitza amb finalitats educatives o entorns d'aprenentatge tant per professors com per a alumnes.
http://es.wikipedia.org/wiki/Edublog


Crec que els edublogs en l'àmbit educatiu són una molt bona eina per aprendre ja que permeten que t'assebentis del tema que l'autor del blog ha estat pensant, informant-se...i permet també al professor poder ampliar les seves explicacions o posar-les per escrit per tal de que tots els alumnes hi tinguin fàcil accés. També permet als alumnes de comentar l'actualització, posar-hi dubtes, opinions...

Les TIC i les TAC.

Ja que em estat parlant de Tic m'agradaria diferenciar-lo amb un concepte nou per a mi, Les TAC.
TIC és l'acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.Es defineixen com instruments i porocessos utilitzats per recuperar, guardar, oganitzar, manejar, produir, presentar i intercanviar informació per medis electrònics i automàtics.

TAC significa "Tecnologies per l'aprenentatge i el coneixement", traducció lliure del concepte anglosaxó "elearning".

Referent a aquests dos conceptes he trobat un article a la web que expossa que la consellera d'Educació, Marta Cid inagurà el Seminari Europeu Grundtvig De les TIC a les TAC: De les tecnologies de la informació i la comunicació a les teories de l’aprenentatge en col·laboració, que començà el 26 de gener i finalitzà el 29 de gener del 2006. Aquestes jornades van tenir lloc a l’hotel Tryp Apolo de Barcelona.
El seminari Grundtvig es centrà en la construcció en col·laboració del coneixement via Internet aplicada a la formació de les persones al llarg de la seva vida. La col·laboració s’articulà a través de comunitats de coneixement, que il·lustraven com es poden utilitzar les TIC per construir coneixement i per crear xarxes entre els usuaris en el procés d’aprenentatge.
L'objectiu era crear xarxes per experimentar formes de treballar noves a través de les comunitats de coneixement i fomentar projectes que desenvolupessin competències noves en la formació de persones adultes. En aquest sentit, el seminari també volia donar a conèixer mètodes de treball i bones pràctiques d’aprenentatge en comunitat que incrementessin les competències de l’alumnat.
Van participar, en aquesta edició, institucions, associacions, universitats i centres de formació de persones adultes de vint-i-quatre països europeus i van treballar diversos temes sobre la formació de persones al llarg de tota la vida.
El seminari comptà amb la presència d’experts com la professora Thérèse Laerrière, catedràtica de la Universitat de Laval del Quebec, que va establir una escala metodològica per a la integració pedagògica de les TIC a l’escola.

Crec que es molt interessant que es facin aquest tipus de coses, ja que la societat evoluciona i crec que es important estar al dia per no quedarte enrrere i poder evolucionar també i aprendre coses noves, i aquests seminaris, altres exposicions que es fan, conferències...donen l'oportunitat de donar a conèixer als altres aquestes innovacions per desenvolupar aquests nous mètodes de treballs ja que crec que el coneixement no té edat.

Cap a unes TIC invisibles

En aquesta actualització m'ha semblat molt interessant possar una entrevista que vaig trobar feta per Enric Renau, editor d'educaweb a Miquel Àngel Prats, professor de NTAE a la Facultat de Psicologia y Ciències de l'Educació i l' esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

En aquesta ens adonem de la opinió fonamentada d'aquest cap a les TIC.



Hacia unas TIC invisibles

Como señala nuestro entrevistado Miquel Ángel Prats, profesor de nuevas tecnologías aplicadas a la educación, las TIC estarán integradas en la enseñanza cuando sean invisibles.
Actualmente, las TIC son sinónimo de informática e infraestructura multimedia. En un futuro no muy lejano, las TIC deberían ser una herramienta transparente de apoyo a la docencia, al estudiante y a la gestión de los centros. Un instrumento de información, investigación y orientación académica y profesional. Un instrumento para mejorar la comunicación entre profesores, alumnos y familias y su participación en la comunidad educativa a la que pertenecen. Un instrumento para dar a conocer los atributos propios de los centros de formación y para facilitar fórmulas flexibles de formación y capacitación profesional.
Para realizar este paso delante de una forma integrada son necesarias políticas de formación de los docentes, inversión en infraestructuras y equipos, políticas TIC de carácter social, que eliminen la posible brecha digital (Redconecta y Omnia), el apoyo a las iniciativas surgidas del sector educativo público o privado, de carácter experimental o ya consolidados –como Educaweb- y el tener los ojos abiertos ante lo que sucede en Europa y en el mundo.
Me da la sensación de que hay una cierta tendencia a la pérdida de confianza en la tecnología. Como si ésta, no sólo no ha sido la solución de todos nuestros males, si no que aún nos ha generado nuevos.
Sólo haciendo las TIC más amigables, más prácticas, más humanas cambiarán verdaderamente las actitudes de los estudiantes y el profesorado.
Hace falta tiempo, como dice Prats, pero también se requieren contenidos, metodología y tecno-educa adaptadores o educaTICimpulsores, es decir, profesionales del sector de la educación y la formación, conocedores de las TIC, con amplia vocación pedagógica que sepan incorporar estos contenidos educativos con metodologías adecuadas y estimulantes. ¿Un nuevo yacimiento de empleo?



I deixo aquí també l'enllaç de l'entrevista complerta ja que crec que dona molt que reflexionar i es una molt interessant entrevista que té a veure amb l'aplicació de les Noves Tecnologies a l'aula. Ademés l'entrevistador li planteja a Miquel Àngel preguntes sumament interessants com les claus d'un bon ús d'internet a l'aula, diferènciesconsiderables que hi han entre els centres públics i privats en l'ús d'internet...i d'altres que jo també m'havia formulat. Aquesta entrevista m'ha permés veure el seu punt de vista objectiu i coherent i fer-me reflexionar i pensar sobre el tema.

http://www.educaweb.com/esp/servicios/monografico/ntaula/107721.asp

LES PISSARRES DIGITALS

En una de les presentacions que es van fer a classe de Ntae, unes companyes van expossar les pissarres digitals.
Com em va semblar una eina molt interessant posaré un resum aquí del que és, per que serveix, els aventatges e inconvenients que té... basant-me en la exposició que van fer i en el que conté el blog dels components del grup que van fer l'exposició, junt amb informació trobada a trvés d'internet. També inclouré alguns vídeos que m'han semblat interessants i que permeten conèixer millor aquest recurs.
En aquesta web podem trobar moltissima informació de les pissarres digitals: http://dewey.uab.es/pmarques/dim/docs/Redes_InformePizarrasInteractivas_250506.pdf

La pissarra digital és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup.Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat...
Com qualsevol recurs té, tant advantatges com inconvenients.
La PDi té la vantatge que s'escriu directament sobre la propia pissarra, de la mateixa manera que es fa sobre quelsevol pissarra convencional, el que la fa especialment senzilla d'utilizar per un professor des del primer minut.
És un recurs flexible i adabtable a diferents estratègies docents. És una ajuda per al professorat per tal de fer les classes més dinàmiques augmentant així l'atenció de l'alumnat. També facilita la comprensió, especialment en casos en que la matèria sigui complexa donada la potència per reforçar explicacions utilitzant vídeos, simulacions i imatges amb les que és possible interaccionar. També afavoreix el pensament crític dels alumnes ja que la PDi pot tenir un gran ús creatiu oferint al docent la possibilitat de grabació, impressió i reutilització de la classe reduïnt així l'esforç invertit i facilitant la revisió d'allò impartit.
Ens podem trobar però amb alguns inconvenients: la calibració de la PDi es pot perdre si el projector es mòbil, té un cost elevat, s'ha de preveure ua bona llluminositat per tal de que el projector projecti la imatge amb qualitat ( segons la lluminositat de l'aula) i amb una resolució suficient (segons les prestacions de l'ordinador). També ens podem trobar amb problemes logístics si la instal·lació fixa no es la òptima, i amb que el cost del manteniment també es força elevat ja que les lampares es fonen amb l'ús i són molt cares.
Aquest vídeo d'aquesta web ens fa adonar-nos que es un bon recurs per l'alumnat amb dèficit visual.
http://http//blocs.xtec.cat/pissarradigital/
En aquest vídeo podem veure la utilitat de les Pdi a l'aula.


En aquest darrers vídeos podrem veure la utilització de les PDI al Ceip Josep Vallverdú de les Borges Blanques (Lleida).

Presentació Edu3.cat

En aquesta actualització he pensat que seria interessant parlar de la presentació que unes companyes han fet a la classe de Ntae.
Silvia Aresté, Teresa Bonastra, Sergi Cantisano, Laura Garreta i Melanie Lurbe han fet avuí a la classe de Noves Tecologies, una presentació sobre l'Edu 3.cat.
Han utilitzat com a recurs per apollar la explicació, la pissara digital amb la qual podien anar picant allà on volien accedir i que tots ho poguessim veure. Ens han passat unes diapossitives informatives i uns vídeos. Tot això ho tenen penjat a l'apartat de Fòrums de la web de l'assignatura.
Ara farè un petit resum basant-me en el han explicat a classe i el que han penjat en el seu blog per tal de deixar constància aquí de que consisteix exactament l'Edu3.cat ja que l'he trobat una eina realment interessant i de la qual no tenia coneixements.
http://www.edu3.cat/
l'Edu3.cat és un portal que posa a l’abast de tothom produccions educatives de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d’Educació.
En aquest portal hi han penjats 1219 vídeos i àudio segons el curs (infantil, primària i batxillerat) i un total de 2098 segons la matèria ( llengua, ciències etc.) els quals es distribueixen per nivells i per matèries. Hi poden entrar tot tipus general d'usuaris pero només professorat pot pujar produccions.

És molt útil ja que els vídeos que hi figuren penjats són una molt bona eina en l'àmbit educatiu ja que transmeten informació, motiven, són instruments de comunicació i alfabetització icònica dels estudiants, transmeten coneixements, serveix com a instrument evaluador, com a medi de formació i perfeccionament del professorat en els seus coneixements de l’àrea de coneixement, com a eswtri d'investigació psicodidàctica i com a recurs d'investigació dels processos desenvolupats als laboratoris. El reproductor multimèdia que s'utilitza en el portal es el Real Media Player i es pot baixar el vídeo que es vulgui. Això té la ventatge que si no es disposa d'internet quan el vols reproduïr, igualment es pot veure.
És un instrument idòni per què els alumnes l’utilitzin per analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d’ell. I aconseguir que els alumnes no siguin únicament receptors passius de la informació.

Personalment he trobat molt interessant aquesta conferència ja que m'ha permès conèixer i assabentar-me de com funcionava aquest portal edu3.cat.